| L'EXPERT |
| |
 |
|
Alfredo Gosálvez de la Macorra
Director general
Firmaprofesional, S.A. (+) |
|
|
|
|
|
 |
|
Sergio Ruiz Sierra
Director general
AC Camerfirma, S.A. |
|
|
|
|
| |
|
|
 |
|
Luis Mari Guinea
Director General
izenpe, s.a. (+) |
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
Alfredo Gosálvez de la Macorra
Director general
Firmaprofesional, S.A. |
| |
|
|
Breu CV: Llicenciat en Dret, Màster en Desenvolupament Directiu pel IESE i Màster en Comerç Exterior per la CEOE. Des del 2003, ha liderat el posicionament i desenvolupament tecnològic de Firmaprofesional, portant a terme diversos projectes d'innovació, negociació i contractació en grans clients (BBVA, CECA, PIMEC, Toyota Espanya, Aurenja, Indra, Consells i Col·legis Professionals) i en diversos Ministeris i Administracions Públiques (central, autonòmica i local).
|
| |
|
|
| 1. Quins considera que són els principals avantatges que aporta la signatura electrònica? |
La seguretat, el compliment de la Llei, l'eficiència i la millora dels processos interns en les empreses, així com la simplificació de les relacions privades entre ciutadans, i entre les administracions i el ciutadà són, sense dubte, les principals avantatges de la signatura electrònica.
|
| |
|
|
Com en altres camps, hi ha grans diferències pel que fa a la velocitat amb la qual les diferents administracions incorporen la signatura electrònica i solucions basades en certificats digitals a la seva oferta de serveis al ciutadà. En qualsevol cas, existeixen administracions molt avançades en aquest sentit, que aconsegueixen augmentar la seguretat i reduir el temps d'espera d'una manera considerable, així com l'emissió de grans quantitats de paper imprès, amb l'estalvi que suposa, i l'innegable benefici mediambiental que genera aquest tipus d'implantacions. |
| |
Ens ha tocat viure una època excepcional en la qual s'estudien encara amb més detall les inversions que cada empresa realitza, i és grat comprovar que les inversions destinades a millorar l'eficiència dels processos, a reduir costos dràsticament, són acceptades i vistes positivament, i més en temps de crisis. Les empreses que sàpiguen posicionar-se avui, incorporant la signatura electrònica en els seus processos, parteixen amb avantatge en un escenari de recuperació de l'activitat comercial habitual.
|
| |
| 4. I a la ciutadania? |
Els ciutadans comencen a trobar els avantatges de la signatura electrònica conforme van comprovant la seva utilitat en les diferents aplicacions que tant l'administració com les empreses posen al seu abast: des de presentació telemàtica d'instàncies administratives, consulta dels punts del permís de conduir, accés segur als serveis de banca online, contractació de serveis a través d'Internet…
|
| |
| 5. Quin ús en fan a la seva organització de la signatura electrònica, a banda de ser Entitat de Certificació? |
És habitual que les nostres comunicacions s'enviïn xifrades i signades electrònicament. Això millora significativament el workflow en el qual és susceptible d'aplicar-se la signatura electrònica. A més disposem d'accessos mitjançant certificat digital a determinades eines i serveis interns. Veure www.firmaprofesional.com
|
| |
6. Quins considereu que són els aspectes més rellevants de les normatives sorgides en el darrer any relatives a la signatura electrònica (el Decret 56/2009 per a l'mpuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a la Generalitat de Catalunya; el Real Decret pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 11/2007; la Llei 11/2007, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics; la Llei 30/2007, de contractes del sector públic; la Llei 56/2007, d'impuls de la societat de la informació, etc.)? |
Des del nostre punt de vista el primer és, d'una banda, la Llei 11/2007 perquè impulsa l'ús de la signatura electrònica i la identitat digital basada en certificats digitals dintre del sector públic, i la Llei 59/2007, ja que fa el mateix en el sector privat, a partir del seu article segon. Igualment, destaca la Llei de signatura electrònica de l'any 2003, ja que establex la validesa jurídica de la signatura electrònica i l'equipara a la signatura manuscrita. La llei de contractes també la impulsa, en un àmbit més vertical, encara que molt important.
|
| |
| 7. Com creieu que aquestes afectaran a les organitzacions? Quins creieu que són els seus reptes més rellevants? |
El repte més important és impulsar el seu ús. Els certificats digitals existeixen, i s'usen, però poc. Aquestes lleis impulsen el seu ús, però aquest encara és petit. El compliment de les lleis hauria de ser un objectiu primordial una vegada legislades. La legislació actual no preveu sancions en el cas del seu incompliment pel que de vegades el seu compliment es posposa o es deixa en un segon terme, especialment en l'àmbit privat.
|
| |
8 Quin o quins projectes de certificació digital, desenvolupats pels vostres clients i en els que heu participat, us agradaria destacar? |
Hi ha projectes molt significatius, cadascun en el seu àmbit. Des de la consultoria efectuada per al Govern d'Algèria en la creació d'una Autoritat de Certificació en el seu país, fins a la implantació d'un sistema de facturació electrònica a TOYOTA Espanya, passant per la incorporació del certificat digital en el mòbil (signatura mòbil) en un projecte de l'àmbit de la Salut a Catalunya. En qualsevol cas, seguim treballant diàriament amb tot tipus de col·legis professionals i empreses per a millorar les condicions del dia a dia dels professionals col•legiats i de les companyies.
|
| |
9. Com veieu el panorama de la signatura electrònica a 5 anys vista? Quins creieu que seran els principals reptes a afrontar en el futur? |
El desenvolupament de solucions sobre les quals emprar la tecnologia de la qual disposem actualment és bàsic per al desplegament definitiu de la cultura de la signatura electrònica, tant entre els ciutadans com entre les empreses. De la mateixa manera la interoperabilitat és clau perquè la seguretat amb la qual comptem gràcies als certificats digitals, pugui buidar els petits dubtes que presenten les entitats que es plantegen començar a treballar amb aquestes eines.
|
| |
| 10. Com creieu que les Jornades de Signatura Electrònica poden ajudar a afrontar aquests reptes? |
Mitjançant l'exposició clara dels avantatges que l'ús de la signatura electrònica reporta al ciutadà, als autònoms, administracions, professionals i pymes, i a la societat en general.
|
| |
| |
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
|
Sergio Ruiz Sierra
Director general
AC Camerfirma, S.A. |
| |
|
|
Breu CV: Llicenciat en Dret, Diplomat en Gestió Empresarial i Màster en Dret de les Telecomunicacions, Mitjans Audiovisuals i Noves Tecnologies, en l'actualitat és Director General de Camerpyme i director general de AC Camerfirma, així com Secretari General de la Comissió de Societat de la Informació de les Cambres de comerç.
Ha col·laborat com expert en la Information Society and Mitja DG of the European Commission in the 7th Framework Programme for Community Research (FP7) i ha sigut cap de projectes de certificació digital i noves tecnologies del Consell Superior de Càmeres i assessor jurídic i gestor de projectes de la Fundació INCYDE.
|
| |
|
|
| 1. Quins considera que són els principals avantatges que aporta la signatura electrònica? |
La signatura electrònica permet al seu propietari identificar-se en la xarxa, així com signar i xifrar documents i missatges.
La llei atorga a la signatura reconeguda el mateix valor que la signatura manuscrita.
Compleix amb les premisses de seguretat en Internet: autenticació de les parts, integritat en la transacció, confidencialitat i no repudi.
Identifica feacentment a les parts que intervenen en la transacció electrònica, i protegeix els documents que es transmeten a través de mitjans telemàtics.
No és necessari estar presencialment en el moment de la signatura, de manera que s'aconsegueix un gran estalvi de temps i costos de desplaçament.
La conservació del medi ambient, al ser una eina per a arribar a la societat sense papers. L'eliminació del paper no només comporta l'estalvi del propi paper, la tinta (tóner) i altres costos associats al material físic, sinó l'emmagatzematge i la manipulació del mateix, els errors de transcripció (gairebé tot el que hi ha en un paper en una oficina acaba sent teclejat en una aplicació o altra) i aquesta és la veritable font de productivitat de l'oficina sense paper.
Desenes d'estudis demostren l'estalvi generat mitjançant la implantació de la signatura electrònica (en el cas concret de factures electròniques amb terminis d'amortització de la inversió inferiors a un any i estalvis del 60 al 80 % respecte al seu equivalent en paper).
Simplificació Administrativa.
|
| |
|
|
Actualment la signatura electrònica té un impacte moderat en les AA.PP., però amb l'entrada en vigor en 2010 de la majoria de les lleis relatives a la signatura electrònica (Llei 11/2007, Llei 30/2007…) és de preveure un important augment en el seu ús.
El complet desenvolupament del DNI electrònic i els certificats empresarials, són pilars bàsics per a l'impuls dels serveis que l'Administració Pública ofereix als ciutadans a través d'Internet.
|
| |
Des de Camerfirma ens hem especialitzat en l'emissió de certificats d'Atributs, amb el que vinculem a una persona amb l'empresa en la qual treballa, aportant un gran valor afegit a la signatura electrònica de ciutadà.
A més, Camerfirma ofereix certificats de Representant i d'Apoderat Especial perquè les empreses puguin realitzar tramitis online, emesos únicament als Representants Legals de la mateixa o amb algun poder específic: President, Conseller Delegat o Administradors de la Societat.
Camerfirma també disposa d'un nou perfil de certificat: el certificat de Funcionari, capaç d'identificar a les persones que treballen en l'Administració Publica, delimitant exactament la seva posició.
Quant als usos empresarials podríem destacar els següents: facturació electrònica, signatura de contractes telemàtics, portal del proveïdor, custòdia de documentació electrònica, Segellats de Temps, control de presència i accessos, etc.
|
| |
| 4. I a la ciutadania? |
La firma electrònica a nivell ciutadà passa per la generalització del DNI electrònico. A mitjans de 2009 ja s'han emès a Espanya 10 miliones de DNI´s electrònicos, i el creixement en l'emissió garantitzarà la difusió de la tecnologia i l'increment en ela utilització de la mateixa.
Des de Camerfirma ens hem especialitzat en l'emissió de certificats d'Atributs, amb el que vinculem a una persona amb l'empresa en la qual treballa, aportant un gran valor afegit a la signatura electrònica de ciutadà.
Gràcies als atributs que els certificats Camerfirma incorporen, un ciutadà amb el seu DNI pot sol·licitar certificats:
- De Pertinença a Empresa.
- De Representant.
- D'Apoderat Específic.
- De Facturació electrònica, certificat exclusiu per a la signatura de factures que no permet realitzar cap altre tràmit, incrementant el nivell de seguretat.
- De Servidor Segur (també a la seva versió Extended Validation).
|
| |
| 5. Quin ús en fan a la seva organització de la signatura electrònica, a banda de ser Entitat de Certificació? |
A AC Camerfirma tenim implantat un sistema d'Intranet a la qual només és possible accedir amb un certificat digital Camerfirma. Tots els correus de l'empresa van signats electrònicament, i quan es transmeten arxius amb informació sensible (llistats d'usuaris, clients…) s'envien degudament signats i xifrats, complint en tot moment amb la LOPD.
També existeixen aplicacions i plataformes desenvolupades tant per a la gestió dels certificats com per a altres finalitats a les quals solament es pot accedir amb certificats digitals i signatures les sol•licituds pertinents. Són els casos de l'aplicació d'Autoritat de Registre que ostenten les Cambres de comerç, de manera que l'accés es realitza amb certificats específics de Gestió Interna; o l'accés i signatura amb certificat digital en les plataformes de Certificats d'Origen i Camerfactura, la plataforma de facturació de les Cambres de comerç.
Camerfirma duu més d'un any emetent facturació electrònica, i disposem d'aplicacions amb Dfirma Signer i Dfirma Writer per la signatura de tots i cadascun dels documents que circulen en l'activitat diària de l'empresa. Podem dir que, a dia d'avui, Camerfirma funciona com una empresa sense papers. Veure www.camerfirma.com
|
| |
6. Quins considereu que són els aspectes més rellevants de les normatives sorgides en el darrer any relatives a la signatura electrònica (el Decret 56/2009 per a l'mpuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a la Generalitat de Catalunya; el Real Decret pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 11/2007; la Llei 11/2007, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics; la Llei 30/2007, de contractes del sector públic; la Llei 56/2007, d'impuls de la societat de la informació, etc.)? |
Dintre del marc normatiu que es desenvolupa la signatura electrònica, les principals lleis involucrades marquen la pauta a l'hora de definir les maneres d'actuació. Podem dir que el Legislador ha buscat l'efecte “Penjoll” ja que els primers sectors/empreses que tenen l'obligació de facturar electrònicament són precisament les grans empreses, de manera que aquestes obliguin al seu torn als seus proveïdors-clients a treballar de la mateixa manera. Així mateix les AAPP són les primeres a posar on-line tots els tràmits amb ciutadans i empreses.
L'ORDRE PRE/2971/2007, de 5 d'octubre, (BOE 15-10-2007) ens parla sobre l'expedició de factures per mitjans electrònics quan el destinatari de les mateixes sigui l'Administració General de l'Estat o organismes públics vinculats, és a dir, l'inici de la facturació electrònica a l'Administració.
L'ORDRE EHA/962/2007desenvolupa aspectes de la remissió i conservació de factures i documents substitutius, en el marc del RD 1496/2003 d'obligacions de facturació. Aquesta Ordre fa referència a aspectes tals com:
- la Remissió de Factures per mitjans electrònics,
- l'Autorització de sistemes de Facturació Electrònica a proposta del contribuent,
- com tractar les factures rebudes des de l'estranger,
- les Obligacions en la conservació i arxiu de factures i documents substitutius, tant a nivell nacional com internacional, a més de
- asseure els requisits i les bases per a la realització de Digitalització Certificada.
El RD 1496/2003, pel qual s'aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, i es modifica el Reglament de l'Impost sobre el Valor Afegit.
Seguint la mateixa línia legislativa en favor de l'ús i promoció de la signatura electrònica, la llei 11/2007 d'Accés Electrònic dels Ciutadans al Sector Públic reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les AA.PP. per mitjans electrònics, tant a ciutadans com a empreses, de manera que puguin realitzar tràmits amb l'administració on i quan vulguin sense necessitat d'haver de desplaçar-se a cap oficina o Ministeri.
La llei 56/2007 sol·licita a les Empreses d'Especial Transcendència, EET, és a dir, les quals agrupin a més de cent treballadors o el seu volum anual d'operacions, calculat conforme a l’establer en la normativa de l'Impost sobre el Valor Afegit, excedeixi de 6.010.121,04 euros i que, en ambdós casos, operin en els següents sectors econòmics:
- serveis de comunicacions electròniques,
- serveis financers destinats a consumidors: sº bancari, sº inversió, plans pensions…
- subministrament d'aigua, gas, electricitat…
- agències de viatges,
- serveis de transport de viatgers per carretera,
- activitats de comerç al detall
tindran l'obligació de disposar d'un mitjà d'interlocució telemàtica amb els seus clients.
Des de Gener 2010, la llei 30/2007 de Contractes amb el SS.PP. va obligar a totes les empreses que desitgin seguir contractant amb l'Administració a realitzar els seus contractes de manera telemàtica, perfil del contractant, plataforma de contractació de l'Administració…el que implica la utilització de Signatura Electrònica avançada o reconeguda.
El Decret 56/2009 per a l'impuls i desenvolupament dels mitjans electrònics en la Generalitat de Catalunya, té com finalitat ordenar i impulsar la i-administració a Catalunya, i garantir el dret dels ciutadans i empreses de Catalunya a relacionar-se per mitjans electrònics amb l'administració catalana.
|
| |
| 7. Com creieu que aquestes afectaran a les organitzacions? Quins creieu que són els seus reptes més rellevants? |
Podem albirar un horitzó bastant positiu després de l'entrada en vigor a principis de 2010 de la majoria de la legislació citada anteriorment. El panorama per a les grans empreses ja ha canviat ja que han hagut de plantejar-se la facturació electrònica per a la seva relació amb l'Administració General de l'Estat. La clau estarà en com aquesta nova legislació obliga a canviar la manera de treballar de les Pymes, que són al cap i a la fi el motor de l'economia espanyola.
|
| |
8 Quin o quins projectes de certificació digital, desenvolupats pels vostres clients i en els que heu participat, us agradaria destacar? |
Camerfirma té una cartera de més de 100.000 clients, Administracions Públiques, Grans Empreses, Pymes, etc.
Col·legis Professionals com el de Metges de Madrid, Arquitectes de Múrcia, Enginyers Industrials de tota Espanya, farmacèutics d'Eivissa, Veterinaris, Odontòlegs de Catalunya, Enginyers de Mines, Graduats Socials, etc., gaudeixen dels avantatges que el certificat digital de Camerfirma els proporciona.
Administracions públiques com: Comunitat de Madrid, Ajuntament de Sevilla, Valladolid, Oviedo, Gijón, Castelló, de Pamplona, etc. Empresa Municipal d'Aigües de Sevilla, Consell Superior d'Esports, etc, tenen certificat per als seus funcionaris, gràcies als quals agiliten, milloren i optimitzen les seves gestions del dia a dia conforme a la Llei 11/2007.
Empreses privades de tot el país utilitzen el certificat digital, així com els serveis de segellat de temps i les solucions de signatura per als seus processos de negoci, Cepsa, Gas Natural, Endesa, Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi, Ifema, Banc Sabadell, etc.
Entre els principals projectes està Endesa, pel qual l'empresa elèctrica s'ha convertit en la gestora del cicle de vida dels seus certificats a través de la creació d'una RACER (Xarxa d'Alta Capil•laritat d'Entitats de Registre) perquè pugui emetre certificats als més de 15.000 empleats que té a Espanya i Iberoamèrica. Aquesta mateixa plataforma de certificats ha estat implantada amb èxit en altres entitats com El Col•legi Oficial de Gestors de Catalunya o l'Autoritat Portuària de València.
Mitjançant una aliança amb l'Empresa asturiana Futuver, empresa de serveis tecnològics, hem implantat a Mèxic dues plataformes en els estats de Tamaulipas i Mèxic DF per a l'emissió de certificats per al registre de la propietat tenint un impacte de gairebé 2.000 certificats emesos. A Colòmbia hem creat dues entitats de certificació. A Republica Domicana les Cambres de comerç de Santo Domingo disposen d'una plataforma que els permet emetre certificats.
Així mateix a Europa les Càmeres Franceses van emetre certificats d'empresa amb una plataforma de Camerfirma. S'està també treballant en àmbits Europeus amb Càmeres com les Helenas, Xipre, Romania o Bulgària per a crear en aquests països Autoritats de Certificació.
També hem de destacar el projecte Wesign pel qual 9 Cambres de comerç europees, sota la coordinació de Eurochambres, han pogut validar en el mercat certificats d'aquestes Càmeres, a més de desenvolupar una eina que va a ser tinguda en compte en un futur pròxim: la TSL (Trust-service Status List), una llista d'Autoritats de Certificació europees per a la validació de certificats a nivell transnacional. Malgrat que la Directiva Europea de Signatura electrònica és clara quant a la interoperabilitat dels diferents certificats digitals emesos sota el mateix estàndard, a dia d'avui aquesta interoperabilitat emmalalteix d'una TSL a nivell paneuropeo capaç de realitzar la validació de certificats de diferents països.
|
| |
9. Com veieu el panorama de la signatura electrònica a 5 anys vista? Quins creieu que seran els principals reptes a afrontar en el futur? |
A nivell ciutadans tots disposarem d'un i-DNI i amb això haurem creat una necessitat que s'anirà estenent a empresa i organismes. L'ús de la signatura electrònica serà una mica habitual en les relacions mercantils i amb l'administració. Tot això requerirà un avanç important en regulació i interoperabilitat entre els diferents països.
També observarem diferents dispositius i suport per a la realització de la mateixa, així com diferents estàndards en funció del tràmit a realitzar. No solament tindrem signatura electrònica emesa per un control humà, sinó que seran dispositius de tot tipus (Industrials i Domèstics) els quals la desenvolupin d’una manera sense assistència.
|
| |
| 10. Com creieu que les Jornades de Signatura Electrònica poden ajudar a afrontar aquests reptes? |
És evident que les Jornades de Signatura electrònica són referent a nivell nacional del sector de la certificació digital. Compleixen una labor de difusió a tots els nivells que cap altra activitat pot arribar a arribar a. Per aquest motiu és l'escenari ideal per a poder compartir experiències i transferir el coneixement. De la mateixa manera es pretén que les jornades siguin capaces d'analitzar les utilitats i usos de la certificació digital en els propers anys.
|
| |
|
|
|
| |
|
| |
|
|
|
Luis Mari Guinea
Director general
Izenpe, s.a. (+) |
| |
|
|
Breu CV:
Director general d'Izenpe, s.a. (Entitat de Serveis de Seguretat Administracions Públiques Basques: signatura electròncia, targetes d'identificació, factura electrònica), President de la Comisió Executiva d'Izenpe, S.A. (Subconjunt Operatiu del Consell d’Administració) i Director general d'EJIE, S.A. (Sector de Serveis i Tecnologia de la Informació) |
| |
|
|
| 1. Quins considera que són els principals avantatges que aporta la signatura electrònica? |
Confiança, que obri les portes per a que les persones i les entitats vencin resistències a l'ús d'Internet en actes de responsabilitat, de caràcter públic (presentar al·legacions a decisions de les AAPP) i privat (entrar a la banca electrònica, amb seguretat)
Coordinació. Les iniciatives de signatura electrònica giren entorn de línies comunes, d'àmplia difusió. Solucions tècniques per a albergar webs, construir aplicacions, dotar-les d'utilitats avançades proliferen en el mercat i és difícil implantar estàndards que les regulin. No obstant això, en signatura hi ha pocs productes en el mercat, però de la màxima implantació. Adaptar els serveis d'un ajuntament perquè admetin el DNI i la targeta Sanitària d'Euskadi requereix un esforç mínim.
Cost. Per a les AAPP, en el desenvolupament de serveis, no s'incrementa el cost substancialment perquè acceptin signatura. Per als usuaris, en els mitjans suport de la signatura (targetes i lectors) el cost és mínim.
|
| |
|
|
“Remou” projectes d’ eAdministració perquè resol els aspectes d'identificació i signatura de tràmits i supera una de les dificultats tècniques i jurídiques que impedeixen un ràpid desplegament de serveis.
|
| |
Les empreses tramiten serveis amb activitat comparativament major que els ciutadans, declaren IVA diverses vegades a l'any, tramiten permisos d'instal·lació, d'obra, etc., amb freqüència alta o molt alta, a més gaudeixen d'avantatges operatius, amb reducció de cost, en comunicacions entre empreses. La factura electrònica és un clar exemple.
|
| |
| 4. I a la ciutadania? |
L’eAdministració, que engloba els serveis directes a la ciutadania, està tenint un desplegament complicat i gradual, per tipus d'entitat. Els ajuntaments estan avançats, però algunes àrees de contacte habitual amb el ciutadà, com Sanitat, Educació, Justícia estan pendents de definir i després implantar serveis.
|
| |
| 5. Quin ús en fan a la seva organització de la signatura electrònica, a banda de ser Entitat de Certificació? |
Oferim serveis complementaris: Clients de Factura electrònica, eines per al desenvolupament d'aplicacions, validació i segellat de temps, desktop de signatura, etc., tots suporten certificats d’Izenpe i molts dels que emeten altres PSCs
|
| |
| 6. Com creu que les normatives aparegudes el darrer any relatives a la signatura electrònica afectaran a les organitzacions? Quins creu que són els reptes més importants? |
La lleis estatals marquen terminis que estan impulsat serveis de les AAPP i l'ús de la Signatura a la societat. L'exemple de la Factura Electrònica.
|
| |
7. Quin o quins projectes de certificació digital, desenvolupats pels vostres clients i en els que heu participat, us agradaria destacar? |
El projecte més important, amb una dimensió àmplia, és el repartiment de la Targeta Electrónica d'usos ciutadans (ONA) de les quals hi ha més de 220.000 lliurades.
|
| |
8. Com veieu el panorama de la signatura electrònica a 5 anys vista? Quins creieu que seran els principals reptes a afrontar en el futur? |
La Signatura Electrònica està exposada a l'evolució tècnica dels mitjans de comunicació, del lloc de treball, etc. Un exemple significatiu és el de la mobilitat. El fet que avui estiguin operatius més de 2.000.000 de mòbils amb accés a Internet donarà lloc a canvis reals en els formats i especificacions de la Signatura Electrònica.
|
| |
| 9. Com creieu que les Jornades de Signatura Electrònica poden ajudar a afrontar aquests reptes? |
Les JSe són una referència, a l'Estat, de difusió, posada en comú, divulgació de la Signatura Electrònica i activitats relacionades.
|
| |
|
|
|
| |
|
|
|
